|
enllaços |
No hi ha enllaços per a aquest llibre |
opinió |
La sinopsis del llibre crec que la fa prou bé la contraportada. O sigui, que la copio literalment:
Han passat dos anys des que la Lisey va perdre el seu marit, amb qui havia compartit vint-i-cinc anys de matrimoni. L'Scott era un novel·lista premiat, amb gran èxit, i un home força complicat. En la seva llarga i apassionada convivència, tot i que de tant en tant aterridora, la Lisey havia hagut d'aprendre moltes coses sobre els llibres i el procés de creació. I amb el temps havia arribat a entendre que hi havia un espai on l'Scott viatjava sovint, un indret fantàstic, anomenat Boo'ya Moon, que alhora l'aterria i el salvava, i que tant el podia engolir viu com oferir-li les idees més brillants. Ara, però, és la Lisey qui s'ha d'enfrontar als dimonis de l'Scott, ara li toca a ella viatjar a la foscor de Boo'ya Moon.
La història que s'explica al llarg de les 600 pàgines, transcorre bàsicament en un periòde de temps inferior a una setmana. L'autor fa servir continus flashbacks recursius per a referir-se a fets del passat sobretot de la vida de l'Scott i la Lisey des de que es van conèixer fins a l'actualitat. Sabem que l'Scott és un personatge difícil i que ha tingut un infància molt dura, cosa que el fa crear aquest món imaginari que és Boo'ya Moon. Penso que aquí, l'Stephen King fa servir un dels seus recursos (el d'inventar-se un món imaginari on els seus personatges busquen refugi) i que potser per la història que s'explica no caldria. Crec que la grandesa del llibre ja està en els fets que s'expliquen fora del que és purament ficció o terror. També, en la mateixa línia, es torna a inventar un dolent molt dolent que habita en aquesta món fantàstic i que ell anomena el noi llarg. I també en aquest cas, el dolent no acaba de ser una persona (físicament parlant) si no un ésser de forma més o menys humana però d'orígens i aspecte dubtosos. Cal? És aquí on l'Setphen King patina una mica i intenta buscar més el terror palpable que el terror psicològic (el que no es veu). Ell, a la contraportada del llibre, es defineix com un doctor de les emocions més que un mestre del terror. Estic completament d'acord amb ell, però discrepo en aquests aspectes que el fan fugir cap a recursos tradicionals de monstres i mons imaginaris. Crec que el llibre podria funcionar igual o més (almenys seria més real i creïble) si traiem Boo'ya Moon i el noi llarg.
Tot i així, no em deixo de meravellar mai de com escriu: és com si el seu cervell tingués una connexió USB i fos capaç de bolcar els pensament de la mateixa manera que es generen, i en el mateix ordre, en les pàgines del llibre. Recursos com intercalar en cursiva els pensaments dels personatges interrompent cada dos per tres la narració, li dóna un toc de realisme. De fet, nosaltres funcionem així: podem estar en una conversa o fent alguna cosa i la nostra ment va funcionant, va treballant (a favor o en contra nostra). M'agrada com sap apropar-te els personatges fins a conèixer-los extremadament. En aquest cas, es podria dir que el llibre té 2 personatges importants i entre 3 i 5 de secundaris. Dedicar-se en més profunditat a les experiències i vivències (sobretot emocionals) de pocs personatges, crec que beneficia l'empatia del lector, el qual se sent molt més receptiu a ficar-se a la pell dels protagonistes i a patir amb ells els infortunis del destí. Reconec que no és una novel·la fàcil de llegir i que les primeres 25 pàgines costen bastant de tragar. Però també penso que si es fa un esforç per continuar endavant i s'intenta gaudir de la lectura, segur que és un llibre que no us decepcionarà (no apte per amans de les coses reals i tangibles). Ara em venia a la memòria l'últim llibre que vaig llegir d'ell i meditava sobre lo radicalment diferents que són els ritmes narratius dels dos. Cell comença amb la conversió de la majoria de la humanitat en zombis a causa dels telèfons mòbils i per tant de seguida comença una carrera dels protagonistes per la supervivència i el retrobament dels éssers estimats. La història de Lisey comença sense cap pressa intentant situar el personatge de la Lisey en el present a partir de tot el que li ha passat a ells i al seu marit en el passat. I penseu que s'ho agafa amb mooooolta calma!
Per acabar, si sou iniciats en la lectura de l'Stephen King, de cap manera comenceu amb aquest, ja que us podria venir un atac intentant superar la prosa que ha anat desenvolupant aquest gent al llarg del temps. Crec que aquest autor necessita llibres d'aproximació, coses més lleugeres escrites més al seu inici. Un cop el coneixes, crec que ja et pots atrevir a llibres seus més densos, estil aquest que ens ocupa. T'atreveixes? |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (6 ) |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 11/01/2008
Precisament en aquest últim llibre, La història de la Lisey, ens parla d'un llac on el personatge es relaxa quan va en aquest món imaginari de Boo'ya Moon. El cas és que el personatge, l'Scoot, és escriptor i explica sempre en les conferències de premsa que les idees les treu d'un llac o un estany (fent com una espècie de metàfora). Al final, en els agraïments, el propi Stephen King parla sobre aquest estany de l'Scott i diu que molts autors (inclòs ell), tenen com un lloc d'on treuen les idees (curiós, no?). Ens ho creiem? O és faranduleria per vendre més? O per posar més misteri al voltant del món dels escriptors? Què se n'ha fet de la mussa? |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 11/01/2008
Tots dos llibres, The Running Man i Rabia els vaig llegir fa temps. No els recordo especialment. No se si m'estic fent gran o n'he llegit masses del mateix autor. També és veritat que si no recordes una cosa especialment, vol dir que segurament no et va acabar d'agradar prou. Ara mateix, se m'acudeix que un dels llibres magnífics que té és Mientras escribo, una semi biografia barrejada amb com viu ell el procés de creació dels llibres, quins recursos fa servir... Una mica de manual d'escriptor. Però sempre amb els comentaris d'un mestre com l'Stephen King que se'n va d'un tema a un altre sense que te n'adonis però que sap acabar-ho de fer lligar d'una manera que només un geni és capaç de fer-ho. A mi em va agradar molt, tot i no ser una novel·la (a mi em costa tot el que s'aparta d'aquest gènere). |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 11/01/2008
Això que dius de l'USB i escriure tal i com li venen els pensaments al cap... pel que he llegit és exactament el que fa. Té una idea inicial i la va desenvolupant sense un pla previ, improvisant i deixant que la història es desenvolupi tota sola. Ell creu que les històries existeixen realment en algun lloc, una mena de repositori universal d'històries, i ell l'únic que fa és "desenterrar-les", com un arqueòleg (no és que sigui el primer, ni molt menys) en haver defensat això, però sembla ser que ho fa sistemàticament). El tiu cada dia fa 4 hores de lectura i 4 hores d'escriptura (unes 2000 paraules). M'hi podria acostumar... |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 11/01/2008
I tant que m'aniran bé! Em criden especialment aquest de la Lisey que comentes i Cell. Ja et diré. Els altres que em criden són alguns dels que va escriure com a Richard Bachman. Especialment The Running Man (Perseguido o El Fugitivo) i Rage (Rabia, em sembla). Els has llegit? |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 10/01/2008
Com a gran fanàtic de l'Stephen King, hauria de recomanar qualsevol dels seus llibres. El problema és que has escrit grans llibres i també grans merdes. Però anem a ser positius i us recomanaré coses a mi m'han agradat (sense entrar en el freakisme):
>> La historia de Lisey (2008): És un llibre una mica espès, però que penso que està molt ben escrit. Potser coixesa pel tema del món fantàstic, però és una història que treu pors molt reals de les persones.
>> Cell (2006): Una història cataclísmica que no està gens malament i penso que és un dels llibres on podem trobar un Stephen King més centrat. Això si: mata gent per un tubo!
>> El cazador de sueños (2001): Em queda una mica lluny, però recordo que em va agradar força. Crec que la pel·lícula que se'n va fer era una adaptació força fidel al llibre. O sigui que si has vist la pel·lícula i t'ha agradat, el llibre és per l'estil.
>> El pasillo de la muerte (1996): Obra també portada al cinema i que en un principi es va vendre com un col·lacionable a Espanya. Des d'aquells anys que no l'he llegit d'un tiron, però recordo que estava bé.
>> Las cuatro estaciones (1982): Quatre contes, alguns més de terror que altres. Inclou Cadena perpetua, adaptada al cine i que no té absolutament res a veure amb el gènere que ens té acostumats el rei del terror.
I per no allargar-me més, recordo amb molt de carinyo It, el meu primer llibre de l'Stephen King i també la meva entrada a la lectura per adults. Imperdibles llibres com El cementiri d'animals, Carrie, Apocalipsis, Los ojos del dragón (no és de terror, una història apart), El resplandor i tants d'altres... Penso que amb això ja en tens per començar. Ara si, coses que no recomanaria mai perquè són infumables seria la sèrie de llibres de La torre oscura. No vaig passar del primer (em sembla que en porta 7). Aquí selinva però d'una manera bèstia. I això, ja diràs si t'han anat bé les recomanacions o no... |
Autor/a del comentari: Miki -
Data: 10/01/2008
Per curiositat, i a l'espera de que acabis el comentari d'aquest llibre: quin dels llibres de l'Stephen King (posteriors a La Tienda, digue'm) em recomanaries? Gràcies! |
|