Durant l’època gloriosa del blocs d’Internet a la blogosfera catalana va regnar la Mireia Galindo i el seu bloc eròtic amb bona dosi d’actualitat política nacional. Ningú que navegués per blocs catalans entre el 2006 i el 2007 no pot dir que com a mínim va fer una ullada al bloc més polèmic i divertit escrit per una misteriosa professora de secundària amb les opos aprovades recentment i amb una colla d’amics i amigues més que peculiars. Durant molts mesos van sorgir a la xarxa desenes d’especulacions sobre la identitat real de la Mireia i això feia alimentar cada vegada més l’èxit del bloc. Per acabar-ho d’adobar les constants referències polítiques de la protagonista fan que, a posteriori, tinguem un resum informal del que van ser els mesos posteriors a l’aprovació de l’Estatut català i les constants polèmiques que van anar sortint. Per tot això, i perquè està molt ben escrit, “Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)” és un llibre divertidíssim que demostra entre d’altres coses que a la blogosfera també hi ha bona literatura que cal tenir en compte.
Aquest llibre és el recull dels centenars d’apunts reordentats i reescrits en part per donar sentit a les aventures d’aquesta heroïna que anomena “Carlitos” al seu cony, que és una apassionada del sexe oral i que es mulla políticament a favor de la independència de Catalunya. Per la forma com està escrit (en apunts amb data cronològica) podem dir que és fàcil de llegir i de seguir; a més, sempre és fàcil tornar a agafar el fil de les històries la qual cosa fa que sigui un llibre comodí o complementari d’altres que es poden llegir alhora.
Manel Mir i Mir Roy són una parella de professors de secundària de la Franja que durant més d’un any van teixir les històries de la Mireia amb un estil directe, sense complexes i amb una bona dosi d’humor i sexe. Ja amb l’anunci del projecte del llibre sobre la taula, i amb el bloc a ple rendiment, van donar-se a conèixer revelant tot el misteri que sempre va envoltar la figura de la Mireia Galindo. |