opinió |
Seguim en aquesta segona entrega la vida del periodista Mikael Blomkvist i el de la investigadora Lisabeth Salander. En aquesta segona entrega de la trilogia Millenium, Lisabeth es veurà embolicada en la trama d’un triple assassinat relacionat amb una trama de prostitució i drogues que estan a punt de destapar en Dag i la Mia, un matrimoni que acaba treballant per Millenium.
Si us puc recomanar una cosa d’entrada, no us el llegiu fins que surti la 3a part, ja que a diferència del que passa amb la primera entrega en relació amb la segona, aquesta queda absolutament penjada al final.
Tal com ja em va passar amb el primer llibre, m’ha agradat molt aquesta continuació, tot i estar enfocada de manera diferent a la primera. En aquesta història en Mikael i la Lisabeth en continuen sent els protagonistes però el pes del llibre el porten un conjunt de personatges satèl•lit (la major part d’ells investigadors de la policia i de Milton Security). Per tant, algunes vegades sabem dels fets dels protagonistes per terceres persones, abans de saber com ha passat realment de primera mà. És interessant aquesta manera d’escriure i em recorda a vegades la manera que estan muntats els capítols de la sèrie Lost, amb les coses explicades des de punts de vista diferents amb alguns salts en el temps. Això obre molts fronts diferents per afrontar la història però va en detriment de l’aprofundiment dels personatges. En aquest sentit, en Mikael queda una mica penjat al igual que el personatge de l’Erika. No és el cas de la Lisabeth, la qual a mida que avança la història es torna un personatge més i més interessant. Relacionat amb tot plegat és fantàstic la manera que l’autor va desgranant els detalls de la vida d’aquesta jove, donant sempre només els justos i necessaris per anar seguint la història i mantenir el misteri.
Tal com em va passar en el seu dia amb l’Ombra del vent, m’agradaria molt poder visitar Suècia i en concret Estocolm a la recerca dels escenaris que descriu la novel•la (no són ni de bon tros tan bucòlics com en l’obra de Zafón, però les ganes hi són). Tal que em passa amb molts d’altres autors, no puc parar de llegir i només tinc ganes de absorbir més i més coses de la seva literatura (malauradament en el seu cas m’hauré de conformar amb la tercera part i prou).
No se si és que sóc molt influenciable o amb uns gustos molt generalistes, però sempre m’acabo enganxant al mateix que la majoria de la gent (són carn de best seller). Però què hi farem. |
afegir un comentari |
|
els vostres comentaris (7 ) |
Autor/a del comentari: Vicky -
Data: 30/04/2010
Poder ara semblarà una mica tard, pero ara és quan he acabat tots tres llibres, i he de dir que no m'han semblat cap tant maravellosos, poder després de tant soroll, como diu la novela de Sackespeare. No dic que no estiguin bé, però tota l'estona esperaba més. En resum no m'han enganxat el suficient com per dir que han estat les novel·les de la temporada, res més lluny. |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 24/08/2009
A mi em va passar amb el segon (el vaig trobar una mica més feixuc). En canvi el tercer el vaig devorar literalment. Estic amb tu que és una llàstima que en Larsson hagi mort, segur que li quedaven encara grans obres per fer. Com ja he comentat, hem sembla en el tercer dels llibres de Millenium, crec que Larsson i Follet tenen estils d'escriure similars dintre dels seus respectius gèneres. És per això que també crec que si t'agrada en Ken Follet t'ha d'agradar Larsson. |
Autor/a del comentari: Anna Preseguer -
Data: 23/08/2009
Personalment, m'he llegit els tres llibres de la trilogia de Millenium aquest estiu, i m'ha agradat molt. El segon llibre potser és el que més m'ha agradat, tot i que el primer també em va entusiasmar.
El tercer se m'ha fet una mica més pesat, però al final agafa ritme i t'enganxa. Crec que Larsson ha estat un gran autor, i és una pena que morís sense veure el seu gran èxit. Juntament amb Ken Follet, uns dels millors autors d'aquesta època. Salut! |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 22/07/2009
Hola Assumpta! El segon crec que és com una espècie de preparació cap al tercer. A mi, en global, m'han enganxat tots tres molt, però reconec que el segon potser és el que costa més de passar (si es pot dir així). Ja em diràs que t'ha semblat quan acabis de llegir-los tots! |
Autor/a del comentari: Asvaro -
Data: 21/07/2009
L'estic llegint, de moment és interessant, espero que m'enganxi com el primer d'en Larsson, "Els homes que no estimaven les dones". |
Autor/a del comentari: Xevi -
Data: 27/02/2009
Això és el que volia saber! Tot i així ha estat un desengany perquè no se perquè m'havia fet la pel·lícula que el treurien per Sant Jordi. Ara ens haurem d'esperar pel juny! I quan dius que et recorden a aquest altre autor suec, què vols dir exactament amb això? Val la pena que els llegeixi? |
Autor/a del comentari: conxita muns -
Data: 26/02/2009
feia dies que esperava un comentari sobre les llibres d'en Larsson. M'ho he passat realment bé llegint-los. Em recorden una mica a les novel·les d'en Mankell ( també Suec) . Al juny sortirà la tercera part. |