Primer de tot, m'agradaria demanar disculpes, des de la meva modesta posició, a l'autor del llibre pel que diré a continuació. He d'aclarir que em costa més dir el que diré quan veig a l'autor del llibre que ara criticaré cada matí presentant-me el trànsit a TV3 (no se, el tinc com una persona més propera). Doncs res, que és una crítica i res més (en el fons és la meva opinió i punt).
El cas és que el llibre no m'ha agradat gens i m'atreviria a dir que és dels pitjors llibres que he llegit a la meva vida. Com que una crítica d'aquest estil és dura, intentaré argumentar-ho:
>> La història podria donar molt més de si si estigués ben estructurada i ben explicada.
>> L'autor es perd explicant detalls sobre la vida, les costums, els mètodes de construcció, els menjars... d'aquella època oblidant que no només és un recull del costumari de Besalú, sinó també una novel·la que ha d'enganxar al lector. El mateix em va passar amb fragments extremadament descriptius de El nom de la rosa, tot i que els dos llibres estan a anys llum en el seu conjunt.
>> Els personatges estan molt mal tractats. Des del personatge que te n'explica la vida i miracles per acabar fent-lo desaparèixer o oblidar-lo al final del capítol, fins als protagonistes que són absolutament plans i que tampoc s'aprofundeix gens en la seva vida. Aquest aspecte és el que m'ha carregat més i és el que feia que m'anés encenent durant la lectura. La història de Jezabel i Ítram només la vivim a flashos concrets que ens fa impossible entendre res de la seva vida 8que en el fons no hi ha res per entendre quan no se t'explica res). Trobo que em falten les paraules per descriure el que en penso del tractament dels personatges. Deixaré passar una setmana a veure si se m'aclareixen les idees i puc dir coses més concretes i amb sentit.
>> Se'ns presenta el llibre com una novel·la més o menys real i al mig hi ha unes quantes sortides fora de to de personatges fantàstics i de gent que fa màgia. Absolutament desconcertant.
>> La història representa que està explicada a través d'un personatge futur que la troba reflectida en un diari. No entenc què aporta això a la història, perquè al final no se'n fa ni més ni menys d'aquest fet.
I podria continuar amb un llarg etc. de coses que no m'han agradat. He parlat amb més gent del tema i opinen el mateix. En aquesta mateixa pàgina estàvem parlant del què és i el que no és bona literatura. Crec que ens trobem en un cas de mala literatura i que hauríem de veure quins motius hi havien a darrera de la publicació d'una obra d'aquestes característiques (no diu gaire a favor de l'editorial).
Tot i així si algú el llegeix i vol rebatre la meva opinió, estaré content, ja que em sap greu destrossar un llibre d'aquesta manera. |