He parlat moltes vegades dels llibres de la sèrie The Dresden Files que escriu en Jim Butcher i, en la versió audiollibre que jo utilitzo, llegeix en James Marsters (Spyke a Buffy Vampire Slayer, freaks). L'any passat en vaig llegir 5 pràcticament seguits i al final em van començar embafar. Les coses bones també cansen. Després d'uns mesos de pausa (la darrera ressenya al tumblr és del 17 de juliol de 2010) he représ la saga amb la seva sisena entrega, Blood Rites, i he descobert què... hell's bells, com trobava a faltar en Harry...
L'estructura de Blood Rites recorda a la de vàries de les novel·les precedents: en Harry és contractat per a investigar un cas i acaba enmerdat en un cacau sobrenatural de dos parells de nasos, mentres les conseqüències de les accions descrites en les novel·les anteriors es fan sentir i aprenem detalls interesants sobre els antecedents familiars de'n Harry i alguns del personatges que l'envolten. De fet, aquest llibre podría haver dut el títol "Revelacions", doncs aprenem tantes i tantes coses que de ben segur influïran en el futur del personatge què el desenllaç de la trama principal acaba semblant descafeïnat en comparació. Tot i així, el cas principal de'n Harry, que intenta ajudar al propietari d'un nou estudi de cinema pornogràfic amb conciència social víctima d'un "mal d'ull" és, sovint, hilarant i la narració s'escapa de l'acudit fàcil amb molta més gràcia del que podríeu esperar. Els diàlegs, com sempre, són genials.
Aquesta és l'única sèrie oberta que he llegit i és una sensació curiosa. De vegades tinc més sensació d'estar seguint una sèrie de televisió que llegint novel·les i, sabeu què? M'agrada. A l'alçada del sisé llibre/temporada, lluny de perdre força, la història ha aconseguit millorar en molts aspectes. Tant en Harry com els seus col·laboradors més propers (especialment la genial tinent Murphy) s'han convertit en vells coneguts del lector, que ha set testimoni del seu creixement i coneix les ferides que porten acumulades i que els fan ser qui són, una mica més complexes i més tridimensionals en cada novel·la successiva. En Jim Butcher ha sapigut dotar les seves novel·les d'una mitologia molt consistent i ben tramada que, basada en referents narratius diversos però coneguts per tots, resulta familiar i original al mateix temps. Si les novel·les funcionen, però, és perquè les veiem a travès dels ulls de'n Harry Dresden, que amb la seva heroicitat humil i la seva capacitat per a riure de si mateix aconsegueix arrosegar-nos sense problemes al seu món. M'ho he passat molt i molt bé. De moment segueixo amb la sèrie, que ja és una de les meves preferides, i procuraré deixar-la descansar de tant en tant per a no cremar-la. La nota és un excel·lent baix (per la descafeïnada del final).
P.S., Per cert, algú ha vist la sèrie que van fer (i cancel·lar) basada en la sèrie? Bé: només s'assemblen en el nom del protagonista . |
)
afegir un comentari
)
| Última actualització: 10/12/2024 | Facebook | Instagram 
