El llibre explica la història de Mimoun i la seva filla. El primer està destinat a ser l'últim patriarca de la seva família. La segona, a patir-ne les conseqüències. La història es desenvolupa entre el Marroc i majoritàriament a la ciutat capital de comarca, que té tots els número per ser Vic. Bàsicament se'ns narra el dia a dia de la família de Mimoun, sacsejada per les contradiccions constants del pare que intenta viure amb una moral musulmana però que cau en totes les temptacions possibles. La filla, ja més d'aquí que d'allà, ha de conviure a casa amb unes normes que entren en contradicció amb el que veu a l'escola. La relació pare filla mare (aquest triangle) s'anirà complicant fins a límits vergonyosos.
El primer que vull dir és que a mi no em solen agradar els llibres on no hi ha diàleg explícit. Aquest és un d'ells i és l'excepció que confirma la regla. M'ha agradat molt! La clau del llibre és el punt de vista narratiu en primera persona de la filla de Mimoun, explicat des de la ment d'una nena primer i una adolescent després. El text és fresc i deixa obertes moltes portes a la interpretació, als detalls subtils i, en definitiva, no ho explica tot ja que la mateixa narradora no ho sap tot. Un punt de vista extraordinari d'una cultura que cada cop ens és més propera físicament però, almenys per mi, més llunyana i arcaica a nivell d'idees. És extraordinari el nivell de xantatge psicològic del patriarca cap a tota la seva família i la seva obstinació sobremesurada pel què ell creu o vol creure o vol veure. És fantàstic les reaccions que provoca en una adolescent aquest xantatge i com pot arribar a fer i acceptar coses que per nosaltres serien impensables. L'evolució molt ben portada del personatge de la filla, el realisme del que explica i la veracitat que sembla tenir el text, et fa sospitar de que no hi hagi fragments inspirats en la història de la pròpia autora o del seu entorn pròxim. Havia sentit i vist (sobretot per televisió), coses i fets que es descriuen en el llibre, però és com tot, veiem tantes i tantes coses horribles a la televisió que una més no ens deixa petjada. Aquest llibre me n'ha deixat i de quina manera. M'ha agradat perquè m'ha fet pensar en lo bé que estem i en la llibertat que tenim en la nostra societat actual (arma perillosa, per altra banda).
Absolutament recomanable! Molt bon llibre per fer llegir a la canalla d'avui en dia a l'Institut. |
)
)
afegir un comentari
| Última actualització: 10/12/2024 | Facebook | Instagram 
